San Mateu

Historia de
Sant Mateo

El origen

L’origen de la parròquia de Sant Mateu es troba a principis dels anys cinquanta, quan l’esplanada de Can Guineueta va començar a ser habitada cada cop per més famílies. L’any 1951es va aprovar, en uns terrenys venuts al bisbat, la construcció d’una capella dedicada a Sant Felip Neri i diverses dependències per a activitats catequètiques i escolars. En disposar de donatius per a aquests fins, hom presentà un projecte de construcció, els plànols del qual encara es conserven a l’Arxiu Diocesà de Barcelona. Aquestes edificacions corresponen a la part més antiga de la actual parròquia. Diversos benefactors encarregaren la construcció, el cost de la qual va ser de 300.000 pessetes, incloent-hi una campana i també un pou amb motor Per a elevar-hi l’aigua.

La aleshores petita capella dedicada a Sant Felip Neri i depenent de la parròquia de Sant Francesc Xavier, a l’actual Can Peguera, oferia als veïns de la zona els serveis litúrgics. L’objectiu clar era cristianitzar la barriada. Per això, es va fer càrrec d’aquesta capella, de la catequesi i ensenyament en general. Així doncs l’agost del 1952 es beneïa la primera pedra del Patronat-Escola de Nostra Senyora de Montserrat de Can Guineueta d’Horta. Un any després, l’any 1953, es va inaugurar el nou centre, col·locant la campana a la torre i beneint les imatges.

1963

L’any 1963, efectuat el degut expedient per a l’erecció de una nova parròquia a Can Guineueta, “en el que se han construido un considerable número de viviendas y se están edificando otras nuevas”, com diu el text, per la qual cosa la població podia arribar a 12.000 ànimes, i en ser dificultós accedir al temple parroquial de Sant Francesc Xavier, urgia l’erecció d’una nova parròquia. En disposar ja en aquell sector d’un oratori i capella i tenint present la possibilitat de nous terrenys per a l’ampliació de les dependències existents, una comissió diocesana proposà l’erecció d’una nova parròquia. Els rectors de Sant Francesc i de Sant Joan d’Horta, de qui depenia la futura parròquia, varen ser favorables a les segregacions que suposaven la creació de la nova parròquia. En disposar de l’aprovació del capítol catedralici, el dia 23 de setembre de 1963, el Dr. Gregorio Modrego Casaus, arquebisbe-bisbe de Barcelona, signà el decret de la “nova parròquia en la barriada de Can Guineueta”, tot fixant-li la seva demarcació. El titular de la parròquia seria San Mateu Apòstol i Evangelista”, habilitant com església parroquial el local ja existent.

1964

El dia 13 de juny de 1964 va ser designat ecònom de la nova parròquia de Sant Mateu mossèn Josep Mª Comerma i Malet. El mes d’octubre Mn. Comerma, al·legant que la població de la parròquia era de més de 10.000 persones, que la capacitat del temple era d’unes 100 persones i les “característiques del món avui en les ciutats” eren molt diferents de la parròquia rural d’on venia, demanava poder binar, ternar i celebrar misses vespertines. A més de l’acció pastoral, un objectiu primordial per mossèn Comerma era educar, culturalitzar i integrar la població de la seva parròquia, vinguda d’arreu, en la realitat de Catalunya i, en particular, de la ciutat de Barcelona. Necessitava per això una mínima infraestructura. Els locals existents sobre la capella, construïts per a col·legi de nens, estaven ocupats per dues famílies. Mossèn Comerma, el dia 29 de desembre de 1964, va demanar al bisbat la necessitat de “desalojar a los vecinos” amb la finalitat de poder establir-hi una escola. Mossèn Comerma tenia forta personalitat i mostrava, alhora, un gran sentit de d’humor. Era un home ferm amb qui podies comptar. Es pot dir que expressava idees molt obertes. Amb ell la parròquia de Sant Mateu va rebre un gran impuls. Va organitzar una coral infantil, esbarts, activitats per als nens mitjançant un casal infantil. Proper als veïns, mossèn Comerma va impulsar des de la parròquia la primera festa major de la Guineueta. Va ser el 20 i 21 de setembre de 1964, en honor de Sant Mateu. Va ser una petita festa, amb una missa, un partit de bàsquet, jocs infantils i un festival folklòric, però la seva importància radica en originar la festa del barri, que perviu fins avui.